Els webs dels Ajuntaments al s. XXI. Noves tecnologies, noves oportunitats
June 2010
En el marc del projecte rdiSAC s’ha celebrat a Fundació de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona la jornada “Els webs dels Ajuntaments al s. XXI. Noves tecnologies, noves oportunitats” amb l’objectiu de proposar models pioners d’interacció entre els ajuntaments i la ciutadania. Els ajuntaments han d’ incorporar noves tecnologies de la informació i la comunicació en els espais webs municipals per atendre i apropar-se a la ciutadania. Aquest canvi és necessari per complir els preceptes de la llei 11/2007, que estableix com a dret la possibilitat que el ciutadà es relacioni de forma electrònica amb l’administració.
El 18 de maig es van celebrar a la Sala d’actes del Centre de Transferència de Tecnologia i Innovació de la Fundació Universitat Rovira i Virgili les ponències de Xavier Guardiola, director tècnic de Simpple; Miquel Montaner, coordinador del projecte rdiSAC i director d’Strategic Attention Management; Ignasi Albors, cap del gabinet tècnic del Consori AOC (Administració Oberta de Catalunya) i Enrique Torrejón, director de R+D de l’empresa Bitext.
Com a cloenda de l’acte es va dur a terme un col·loqui entre ponents i assistents moderat per Enric Brull, director d’OASI (Organisme Autònom per a la Societat de la Informació) de la Diputació de Tarragona.
Xavier Guardiola va iniciar la tercera jornada que es porta a terme entre representants d’ajuntaments d’arreu de Catalunya i tècnics de les empreses que formen part del projecte rdiSAC amb la ponència anomenada “Webs municipals, perspectives de futur”. El director tècnic de Simpple va explicar com Internet i les noves tecnologies han revolucionat les relacions entre els ciutadans, i va argumentar que és necessari que els ajuntaments s’adaptin a aquest nou context relacional si es volen apropar a la ciutadania. Va albirar també que els canvis s’haurien de donar en tres grans pilars relacionals: els tràmits que la ciutadania porta a terme amb les administracions locals, la informació que els ajuntaments posen a l’abast de la població i la participació de la ciutadania en els webs municipals mitjançant l’ús d’eines col·laboratives.
Els consistoris tenen a la seva disposició un catàleg de tecnologies per construir la societat de la informació. Entre aquests recursos, Guardiola va destacar els certificats digitals, els cercadors en llenguatge natural, els assistents virtuals que humanitzen el web, els programaris de geolocalització, les eines 2.0 i els telèfons mòbils.
La segona ponència, “Els nous models d’atenció ciutadana al web”, va ser a càrrec de Miquel Montaner, coordinador del projecte rdiSAC i director d’Strategic Attention Management. Montaner va presentar el projecte d’atenció ciutadana rdiSAC, que va sorgir el 2008 per fer possible l’atenció al ciutadà les vint-i-quatre hores del dia els set dies de la setmana.
El rdiSAC permet resoldre els dubtes dels ciutadans de forma immediata i eficaç, cosa que descongestiona el servei del 010, amb la reducció de costos que això comporta. El ciutadà pot accedir als serveis del rdiSAC a través de diversos canals: web, telèfon, SMS, PDA i televisió. La presència d’una assistent virtual, la Gemma, guia a l’usuari en el procés de consulta, que esdevé més senzill i més humà. El rdiSAC és capaç de comprendre el llenguatge natural dels ciutadans, tal i com va quedar palès en les demostracions reals i efectives que va portar a terme el ponent.
En el futur, els webs dels ajuntaments haurien de ser més usables pels ciutadans, va explicar Montaner. Un canvi que es pot dur a terme gràcies a la incorporació de noves tecnologies com el rdiSAC i en l’adaptació dels continguts a un llenguatge més proper a la ciutadania, és a dir, menys administratiu.
El projecte rdiSAC és una realitat gràcies al consorci triple hèlix (3h), el cofinançament del FEDER i el recolzament del Fons Europeu de Desenvolupament Regional. Actualment està en fase de proves internes. El següent pas serà la creació d’un laboratori per realitzar proves a escala ciutadana i conclourà a finals d’aquest any, moment en el qual estarà disponible perquè els ajuntaments, tant petits com grans, en puguin fer ús.
“Interoperabilitat entre les administracions públiques a dia d’avui” va ser la tercera ponència de la jornada a càrrec d’Ignasi Albors, cap del gabinet tècnic del Consorci AOC. En aquesta ponència el tema principal no eren les relacions entre administracions i ciutadania, sinó les relacions que s’estableixen entre les administracions públiques. Per tal que el ciutadà pugui gaudir del seu dret a relacionar-se electrònicament amb les administracions, aquestes han d’interaccionar telemàticament.
Actualment el ciutadà és l’encarregat d’interoperar entre les diverses administracions, ja que per realitzar un tràmit ha d’aportar documents que són a disposició d’altres organismes públics. En el futur, aquestes institucions haurien d’intercanviar la documentació necessària de forma electrònica.
Albors va destacar que les administracions catalanes tenen un model de relació basat en la coordinació però s’han de transformar per millorar. Amb aquest objectiu s’ha creat la Via Oberta, un projecte que agrupa diversos organismes públics i que sota un conveni general estableix un sistema que permet que els diversos membres puguin transmetre telemàticament dades i documents electrònics possibilitant la substitució de l’aportació de certificats i altres documents en suport paper per part del ciutadà.
El funcionament de Via Oberta està regulat pel Conveni Marc d’Interoperabilitat que fixa les regles del joc entre els diversos agents. Actualment diversos organismes dels àmbits de l’Administració General de l’Estat, l’Administració de la Generalitat de Catalunya, l’administració local i els col·legis professionals posen a disposició dels membres de Via Oberta dades i documents.
La darrera ponència anomenada “Què poden fer les tecnologies lingüístiques per millorar els serveis de la e-administració?” va ser a càrrec d’Enrique Torrejón. El director de R+D de Bitext va presentar diverses eines d’anàlisi lingüística de textos per oferir als ciutadans serveis webs que puguin entendre el llenguatge natural. Aquestes eines són: el Natural Finder, el Natural Box i el Natural Extractor; i totes tres s’han aplicat amb èxit en el projecte rdiSAC.
El Natural Finder és una extensió per cercadors que permet a l’usuari realitzar cerques en llenguatge natural. És una capa d’intel·ligència lingüística que permet al cercador traduir el llenguatge natural dels usuaris en llenguatge operacional per realitzar consultes en les bases de dades. El Natural Finder és multiplataforma (es pot utilitzar amb qualsevol cercador) i està desenvolupat en diversos idiomes. Actualment Bitext està treballant en la intel·ligència lingüística aplicada al que podríem anomenar llenguatge SMS, una investigació pionera a tot l’Estat. El Natural Box també és una capa d’intel·ligència lingüística entre l’usuari i les bases de dades. Permet realitzar cerques úniques utilitzant diversos conceptes. Fins ara, si l’usuari volia realitzar una cerca utilitzant diversos paràmetres, els havia d’introduir al web mitjançant l’ús de vàries caixes de text i combos. El Natural Box unifica totes aquestes variables en una sola caixa.
El Natural Extractor és una aplicació que permet extraure dades dels textos per etiquetar-les i categoritzar-les segons diversos paràmetres definits prèviament.
Com a cloenda de la jornada es va realitzar un col·loqui entre els ponents i els assistents que va ser moderat per Enric Brull, director d’OASI de la Diputació de Tarragona. Enric Brull va esmentar que actualment els ajuntaments es troben en una situació tecnològica “ordenadament caòtica” degut al vertiginós ritme de canvi tecnològic. Els ajuntaments han de ser prudents a l’hora de triar els programaris ja que treballen amb diners públics.
Durant el debat van sortir diversos temes d’interès, tanmateix cal destacar-ne dos en els quals tots els participants estaven d’acord: la manca d’un model de catàleg general de serveis que definís els tràmits que els consistoris han d’oferir als ciutadans i la falta d’un líder únic en els ajuntaments que sigui capaç de prendre decisions.
Sobre el consorci triple hèlix (3 H): El consorci triple hèlix (3 H) està format per la Universitat de Girona -organisme encarregat de la recerca-, administracions públiques pilots (Ajuntament de Terrassa i Consell Comarcal del Pla de l’Estany) i empreses, cadascuna amb una especialitat dins el projecte:
Easy-Innova – Innovació
Strategic Attention Management – Atenció Ciutadana
Simpple – Cercadors
Bitext – Llenguatge Natural
Verbio – Reconeixement Veu
Activa Multimèdia – Personatges Virtuals
Comunicació Digital – Usabilitat i Comunicació
Nodalred – Consultoria Administració
CRIC - Innovació
